El desenvolupament del torn de tornejat

En l'antiguitat, els torns es basaven en estirar la mà o pedalar amb el peu, girar peces a través de cordes i eines de tall a mà.
El 1797, l'inventor mecànic britànic Mozley va crear un torn modern amb un portaeines accionat per cargol, i el 1800 va adoptar un engranatge d'intercanvi que podia canviar la velocitat d'alimentació i el pas de les rosques processades. El 1817, un altre britànic, Roberts, va adoptar una politja de quatre etapes i un mecanisme de roda posterior per canviar la velocitat de l'eix.
Per tal de millorar el nivell de mecanització i automatització, l'any 1845, Fitch dels Estats Units va inventar el torn de torreta.
El 1848, els Estats Units van veure l'aparició dels torns rotatius.
El 1873, Spencer als Estats Units va fer un torn automàtic d'un sol eix, i poc després va fer un torn automàtic de tres eixos.
A principis del segle XX van sorgir els torns amb caixes de canvi accionades per motors individuals.
Després de la Primera Guerra Mundial, diversos torns automàtics eficients i torns especialitzats es van desenvolupar ràpidament a causa de les necessitats de l'exèrcit, l'automoció i altres indústries mecàniques. Per tal de millorar la productivitat de les peces de treball en lots petits, a finals dels anys quaranta es van impulsar torns amb dispositius de perfilat hidràulic i, al mateix temps, també es van desenvolupar torns multieina. A mitjans-1950s, es van desenvolupar torns controlats per programa amb targetes perforades, plaques de pins i plaques de marcatge. La tecnologia CNC va començar a utilitzar-se als torns a la dècada de 1960 i es va desenvolupar ràpidament després de la dècada de 1970.